3r "BALL DE SANT FERRIOL"

Els nens de tercer hem après a dançar el ball de Sant Ferriol! 

El Ball de Sant Ferriol és una dansa coneguda arreu de Catalunya i que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients agrícoles.

Va unida a una llegenda, la de sant Ferriol de Viena:

Ferriol era capità d'una quadrilla de lladres, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent apostes a veure qui podia sostenir l'equilibri fent uns quants passos de ball. Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una bóta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i és que, sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bóta. D'aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai".

LA LLETRA:

Era un pastor que en tenia tres ovelles,

era un pastor que tenia un penelló.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor, que vivíem d'amoretes;

jo i el pastor, que vivíem de l'amor.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;

tots en tenim, si som vius i no ens morim.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,

bé pots ballar si no tens per manducar.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastaràs, des del nas fins a la boca;

no en tastaràs, de la boca fins al nas.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n'hi ha, que a mi em donen desfici;

quantes n'hi ha, que m'hi voldria casar.

Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

EL BALL: