Els nens de tercer hem après a dançar el ball de Sant
Ferriol!
El Ball de Sant
Ferriol és una dansa coneguda arreu de Catalunya i
que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients agrícoles.
Ferriol era capità d'una quadrilla de lladres, que es
reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent
apostes a veure qui podia sostenir l'equilibri fent uns quants passos de ball.
Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intentà fer canviar i
convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho, li va costar la
mort. El van enterrar sota una bóta de vi de la taverna, que, des de llavors,
no es buidava mai, i és que, sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el
dit la bóta. D'aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba
mai".
LA LLETRA:
Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
Jo i el pastor, que vivíem d'amoretes;
jo i el pastor, que vivíem de l'amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
Quantes n'hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n'hi ha, que m'hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;el qui toca el
tamborino ha perdut el flabiol.
EL BALL:
